EL TIO BELDA

Des del mateix dia del seu naixement, el 6 de març de 1887, son pare José Belda Cabanes -fundador de la Filà en 1868- el va inscriure, essent capità els anys 1908, 1909, 1928, 1940 i 1944 (encara que a nom de la seua filla Francisca Belda Luna) i en 1952.

Va apadrinar la benedicció de la segona Bandera el 30 de gener de 1968, Nit del Ciri, junt amb Sra Salvadora Vicedo Vañó de Conca, també afiliada a la Filà.

Va morir l'11 de març de 1978 i va anar amortallat, segons la seua voluntat, amb el seu tratge de Moro Marí. En el programa de festes de 1979 va aparèixer una glossa sobre la seua personalitat a l'apartat "Hòmens de la festa".

Però a banda d'estos apunts biogràfics cal ressaltar que va ser un verdader cronista de la Filà. Gràcies a ell es conserven unes llibretes manuscrites, que va començar en 1918, amb el títol "libreta para el registro de gastos y además para otras curiosidades, tanto en el número de individuos que componen la Comparsa de los Moros Marinos como el Capitán, Alférez, Sargento y depositario de cada año correspondiente y demás cargos y casos que se presenten".

LES "LLIBRETES"

Els tres primers anys van ser una espècie de memòria anual dels membres de la Junta Juan Bta. Cantó Llobregat, Antonio Cantó i el mateix tio Belda. En esta memòria anual relacionava als components, els "gastos" ocorreguts, les dades més importants, la climatologia registrada en els dies de festa, el nom del predicador del dia de Sant Blai i el del capellà, que oficiava la missa de la Filà el dia 4 de febrer que, per suposat, era ajudat per ell.

Apareixen a les llibretes anotacions i expressions personals com la d'assenyalar els noms dels llancers que eixien el dia de l'entrada o dir: "salimos a 17 pesetas por barba"(1922). "Este año se estrenó el castillo y yo fui dos veces a Cocentaina por la bandera que tenía el buen Fernando". En 1925 anota que "vino la música de Benigánim y no se pudo ir el día 5 y tuvimos que darles a almorzar y dinar, que aparte de las 225 pts. que costó tuvimos que añadir 80 pts. más para darles de comer el día de l'Aixabegó. Buen negocio tuvimos este año"... En 1929 apunta "Este año las fiestas fueron casi un desastre salvo el día de la Entrada, el dia de San Blas estuvo lloviendo fuerte todo el día sin poder celebrar ningún acto de fiestas. El día de Moros y Cristianos amaneció nevando y lo único que se celebró la misa y la celebramos en el Convento de la Monjas sin acudir ningún individuo salvo Antonio Belda que ayudó la misa, el Sargento Vicente Gisbert y Juan J. Cantó y el Capitán Juan Ferre y nos dió la Misa D. José Plá vicario que fué de esta Parroquia. La procesión se hizo el día de l'Aixabegó y en este día también subimos al Santo Cristo" i en nota al marge assenyala que "el día de San Blas se bautizó un Marino Miguel Cantó".

En 1944 al relacionar els actuants de l'Entrada anota: "Otra carroza con calefacción tripulada por niños"...

En 1944, any que és capità anota que "hubo este año una sensible desgracia en la Entrada, la hija del Capitán se cayó del caballo y se rompió el brazo. En 1951: "Este año hubo tres cordadas y un castillo muy hermoso y un traca (¿mascletá?) que se disparó en la mañana del día de la Entrada, jamás vista en este pueblo. Costaron todos los fuegos siete mil pesetas cantidad nunca gastada en Bocairent"...

Els focs apareixen moltes vegades en les seues notes i així anota anteriorment en 1948: "No se pudo disparar la caña la noche de la Cordá y la disparamos la noche de l'Aixabegó en Villamar"...

I una altra nota original és la de 1962 que després de les relacions normals a l'arribada a la Diana diu que la "mañana espléndida primaveral. Se lució la escuadra y la música con sus timbales. El Cabo nos obsequió con un gran almuerzo en su casa de la carretera Avenida de San Blas e hicimos tarde a la Misa Mayor los que almorzamos"...

Hi ha altres notes de tipus general com les de l'any 1940 que diu: "Se estrenó al Patrón San Blas (debió ser la nueva imagen) costeada por la Sra. Josefa Castelló. En casa de esta señora se bendijo el día 2 por la mañana y por la tarde, después de la Entrada, fué conducida desde esta casa a la Parroquia procesionalmente por todas las Comparsas y pueblo en general"... i així mateix aclarix que "por falta de pólvora este año no se disparó, la Mahoma tampoco por orden Gubernativa"...

En 1963 fa una anotació explicant el fred regnant, la neu i el gel dient "que los Capitanes tuvieron que salir a pié para no romperse la crisma"...

En any 1976 amb motiu dels actes del cinquantenari de la Nit del Ciri els predicadors de cada nit li firmaren en eixe llibre registre, verdader arxiu fester.

La seua obsessió fou Sant Blai i la Festa. Hi ha un fet que ho definix clarament, a banda de la seua voluntat de ser amortallat amb el trage de fester.

En 1950 s'adquirix una imatge de Sant Blai per al Maset, per subscripció popular i el tio Belda fa constar que "la urna o trono del Santo fué obra de Antonio Belda y la regaló a la Comparsa y es condición que el día que se muera, la Comparsa tendrá la obligación de llevar al Santo con la urna a casa del difunto para que este de cabecera."..., voluntat que la Filà va complir al peu de la lletra.

En fet, que les llibretes en qüestió són un arxiu inesgotable de dates, dades, noms, successos etc. i la primera esquadra de negres en 1953, els detalls del fred i dels 14° sota zero de 1954 amb la "fuga" de les bandes davant la duresa del temps, el "gasto" de cada any, tant de la Filà com dels festers, la subvenció de l'ajuntament, els caps d'esquadra del dia de l'entrada, Sant Blai i dia 4, els noms dels predicadors amb els seus autògrafs, relació de les juntes directives, les primeres en la Filà dels components D. Luis Domínguez i D. Joaquín Cots, els portadors de les canyes, etc... van ser anotacions que apareixen en les quatre llibretes. En 1978, als seus 91 anys, amb les facultats físiques molt disminuïdes, només té forces per a fer l'encapçalament de l'any, cal assenyalar que la firma del predicador és del sacerdot Manuel Llorca Casasempere, i només va poder posar en la relació el núm. 1 que era el seu nom: Antonio Belda Puerto, decano.